Al pati de casa hi tenim un baladre i un gessamí que durant tot l’estiu floreixen. Un dia el Joan em va dir que tots dos començaven a omplir-se de flors quan arribaven els nens i s’exhaurien quan marxaven. Jo me’n vaig riure una mica. Espera’t i ho veuràs, em va respondre.

Fa un parell de dies vaig rebre unes fotos de la Lidhia. Els nens sahrauís de la seva comunitat estan a punt de marxar. Ells s’haurà de quedar un temps per tal de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. Ha tingut molta sort de que els metges descobrissin la seva malaltia.

El dissabte em vaig quedar fins tard a veure una pel·lícula: el cònsol Perlasca. Basada en la història real d’un italià que es fa passar per espanyol i es dedica a salvar nombrosos jueus de l’holocaust nazi.
Just al final, la veu en off d’un nen, ara un home supervivent, explica que el seu pare li llegia el Talmud:
"Al món sempre hi ha 37 homes justos. Ni ells mateixos saben que ho són però quan es troben davant d’una injustícia li fan front. És per ells que Déu no destrueix aquest món. Perlasca n’era un".
Avui repasso les notícies que parlen del Sàhara i em trobo amb una dona: la Rocío de Còrdova que ha ajudat a aconseguir la nacionalitat espanyola a molts sahrauís.

"Los piratas estaban famélicos, eran pura piel y huesos, y no dejaron de encañonarnos con una metralleta mientras estábamos en cubierta"

Recordo que quan va arribar l’Emboirik, un activista de l’altra punta d’Espanya em va dir que teníem una gran sort de tenir-lo amb nosaltres. No sabrà mai com en van ser de profètiques les seves paraules.
Sempre he admirat la dedicació de totes les persones que treballen per la independència del Sàhara, els polítics, perquè la causa els demana sacrificis que molts no podríem assumir. Aquesta provisionalitat permanent que sempre els acompanya, avui aquí i demà a milers de quilòmetres, deixant endarrera paisatges i relacions i torna a començar de bell nou.

Avui o demà tots desarem els guarniments de l’arbre i les figuretes dels pessebres i fins el proper Nadal. Tornarem a la nostra vida habitual si fa no fa com l’any 2007 o com al 2006. Tanmateix a mi m’agradaria que conservéssim els bons propòsits. No em refereixo a aquests d’aprimar-se uns quilos, fer una mica de esport o deixar de fumar tot i que poden ser importants per a molta gent. Em refereixo a propòsits de pau, de felicitat de donar i de rebre amor o Amor amb majúscules, a l’esperit veritable dels Nadals com ens ensenyava en Dikens a la seva fantàstica història del senyor Scrooge. El personatge del conte canvia el seu destí perquè canvia la seva manera de viure.