Imatges copiades de la xarxa
Al blog del Bilbo i al de l’Alícia llegeixo posts sobre les dones sahrauís. En Bilbo ens parla de dues dones anònimes i l’Alícia en canvi de dues prou conegudes amb una tasca important. No ho faig per solidaritat de gènere, ens diu en començar.Recordo l’expressió de l’Emboirik, quan, a Tifaritti, ens parlava de les dones del seu poble, una mescla d’admiració i d’orgull, la mateixa que el Walad tenia quan es referia a una senyora gran que feia el te, a l’altre cantó de la haima.He vist aquesta expressió milers de vegades en els homes. N’estan orgullosos de les seves dones: mares, mullers, filles, germanes, etc. Dones anònimes que han fet possible tota la infrastructura dels Campaments, com la Toufa que treballa a la tarbia, com la Magli que ho fa al dispensari, com la Nuenna que tira endavant la família i conserva les tradicions, com la Jatra que va viure l’èxode amb tots els fills que li cabien a la falda. En aquesta haima immensa dels Campaments elles en són els vents que la sostenen.I què podríem dir de les dones dels Territoris Ocupats? L’Aminetu, la Sultana, la Galia etc. que s’han convertit en icones d’una lluita pacífica sense precedents?Igual que totes les que es troben a la diàspora, la Mariem Hassan que amb la seva veu fa visible, cada dia, la lluita de tot un poble, com la Agaila que és als Estats Units i va parlar al Congrés a favor del Poble sahrauí, com totes les caribenyes que es preparen per a construir el futur.I com la Mariam, la Maga, que te cura del seu germà malalt i que treballa 12 hores per mantenir casa seva, sempre plena de gent. Va renunciar a la seva carrera de ballarina per això. Acull a casa seva a dues germanes: la Galia, que és cega i està molt malalta i la seva germana Neina que l’acompanya. Un exemple de generositat i força. Fins aviat. Us incloc dos enllaços : un d'economia, l'altre d'un estudi realitzat per uns arqueòlegs. Espero que us interessin