EDUCAR AMB L'EXEMPLE
L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
Aquesta cita continua tenint vigència malgrat que fa molts anys que fou escrita. En la teoria tothom hi estarà d’acord, posar-la en pràctica ja resulta molt més difícil.
Fa uns dies l’Euphorbia ens parlava sobre educació. La Merche en un post donava les gràcies al seu pare per haver-la tret d’una Espanya fosca i gris on tot estava prohibit.
Al capítol VI del Quixot assistim a una cremada de llibres, estris potencialment perillosos.
A casa nostra, la mare, sense saber-ho, va protagonitzar una escena pareguda.
Aquest nen de la foto es deia Mateu però tothom el coneixia com “lo Juanito”. Va néixer a la Barcelona de 1898 i era el germà gran de la mare. Va anar a l’escola, primer en un col·legi de monges franciscanes i després veient que li costava molt de llegir i que cada dia arribava ben calent a casa, els seus pares van decidir portar-lo a l’Escola Moderna fundada pel Francesc Ferrer i Guàrdia. Arrel dels successos de l’any 1909 a Barcelona (Setmana Tràgica) va ser empresonat i afusellat al castell de Montjuïc. Joan Maragall, el poeta, va escriure un article demanant clemència pels condemnats a mort però es diu que per a qui la demanava era pel pedagog.
A casa nostra sempre es van conservar els llibres que l’oncle va utilitzar en aquell període de la seva infantesa.
Els vaig descobrir a les golfes, plens de pols, amagats dins d’un bagul. Recordo especialment un llibre de lectura: Las aventuras de Nono, un llibre de Naturals i un altre de gramàtica, aquest més que res pels exemples. Per a les oracions passives : El burgués, el clero y el militar serán anulados por las fuerzas humanitarias.
La mare em va explicar la història escolar de l’oncle Juanito i em va dir que aquells llibres eren molt perillosos, que ningú havia de saber que els teníem i que si els civils se n’assabentaven s’emportarien el pare, altra vegada, cap a la presó. El pare encara estava en llibertat vigilada i cada mes havia d’anar a signar a casa la vila. L’havien condemnat a 30 anys i un dia acusat de rebelión militar.
El llibre de lectura em va fascinar. Començava el pròleg dient: Queridos niños, Autonomía no existe pero existirá. El Nono tenía converses amb les abelles on li feien saber que no hi havia reines en els ruscs sinó mares i que tant els abellots, com les obreres eren necessàries pel seu bon funcionament. (Una vegada l’Abdu, després de veure dos mil vegades Titanic, em va preguntar què era un rei, i jo no vaig saber què contestar).
Total que no li vaig fer cas i vaig treure el llibre al carrer. Llavors els va agafar els va tirar del solà cap a baix al corral i en va fer una foguera que semblava la de Sant Joan.
Ahir tot el dia vaig estar cercant per internet per veure si existien referències al llibre del Nono i les vaig trobar en una pàgina de Valladolid, una ciutat amb la que el Pedro Ojeda té relació. Semblava tancar-se el cercle d’aquells records que la lectura del Quixot havia desvetllat. Però no, ja que quan vaig veure la foto d’aquell llibre de més de 100 anys vaig recordar un altre llibre que també va morir a la foguera tot i que era ben innocent: Páginas selectas, un altre llibre de lectura que havia fet servir el pare quan anava a l’escola del poble. Perquè en aquell manual hi havia una poesia sobre Cervantes que vaig recordar, poc a poc, rebuscant en la memòria: “ Con extraña habilidad, un soldado, poco a poco, queriendo pintar un loco retrató a la Humanidad”.
Vaig encomanar-me a San Google i vaig arribar a una pàgina de subhastes on el vaig trobar. L’he comprat. Quan m’arribi ja us posaré la poesia sencera. També us explicaré una anècdota molt sucosa i còmica sobre el Quixot i Cervantes que acostumava a explicar el pare de quan era a la Model i, en grup, el llegien.
He començat amb paraules deixades pel Francesc Ferrer i vull acabar amb les meves pròpies. Gràcies a totes les famílies acollidores que feu possible les Vacances en Pau. Vosaltres feu bo i actual el somni d’aquell pedagog malaguanyat: eduqueu els vostres fills en el valor de la solidaritat amb l'exemple.