Foto: blog de l'Aziza
Foto: Maite Torà. Abril 2006
Ahir vaig rebre un e-mail del company Miquel de l’Alt Penedès on se’ns informava de tempestes de sorra i previsió de fortes pluges als Campaments. Ens remetia al blog de l’Aziza on un cooperant ens informava. Unes fotos esgarrifoses que a tots ens van recordar el temporal de pluges de fa 3 anys. Immediatament vaig trucar als Campaments. Ningú em va agafar el telèfon.
A la nit, després de sopar, la Lekhaila em va fer una perduda. Vaig tornar-li i vam parlar una estona. Ha bufat el siroco molt fort, em va dir la nena. La gent s’ha espantat molt i ha sortit de les haimes i casetes de tova, cap a fora. Afortunadament no ha passat res.
He vist una vegada aquest vent terrible de la Hamada. Sembla que, a més del vent, hi hagi la boira. Si proves de sortir milers d’agulles et punxen la pell. Les ràfegues sobtades aixequen les fràgils cobertes de les casetes. Sembla que, d’un moment a l’altre, les uralites sortiran volant empeses per la fúria de la ventada. Quan dorms notes com els diminuts grans de sorra et cauen a sobre. Els perceps al nas, a la boca, als ulls, a les orelles, al cap... És una sensació molt desagradable.
Fins quan es pot suportar el fet de viure en un indret tan esquerp? Els sahrauís s’adapten a la calor terrible que sobrepassa els 50 graus, a la manca d’aigua, a la manca de menjar. L’altre dia el pare acollidor de la germana de l’Abdu, em comentava que la nena està tot el dia gelada que porta un jaqueta i a sobre un anorac. I tot just comencem la tardor. Però com t’adaptes al vent vermell, el viento rojo, que em deia ahir la Lekhaila? Què fas quan la pluja dissol el fang dels maons de les cases?
No passa res, em va dir l’Ahmed després de les pluges terribles del 2005, als sahrauís ens agrada més la pluja que les cases. Tornarem a aixecar-les una i mil vegades si cal. I jo em pregunto d’on treuen aquesta força que els empeny a resistir i a suportar allò que és insuportable, a l’igual que els que viuen als Territoris Ocupats que, ferits i apallissats encara continuen fent el signe de la victòria. D’on treuen el coratge?
Si no tinguessin raó, si no estiguessin convençuts de la justícia de la seva Causa no podrien.
Fins aviat.