Aquest nen és l’Abdu. Va néixer a Bucraa, wilaia de l’Aaiún, als Campaments de refugiats de Tinduf (Algèria)
Avui he trobat aquesta foto. Li va fer la Cecília a finals d’agost de l’any passat.
En un dels nostres viatges a la Hamada la seva germana li’n va fer un altra amb l’elzam del seu pare. Només se li veien els ulls riallers. Aquella imatge em va suggerir una entrada on deia que els seus ulls veurien un Sàhara lliure. El Sàhara l’ha vist encara que ocupat pel Marroc. Hi va anar l’any passat amb el seu pare i les seves dues germanes grans.
No, no és moral que hagi de créixer a l’exili.
Porta el mateix nom que el germà del seu pare el qual té una filla d’uns 6 anys.
Durant els cinc dies que van ser a l’Aaiún de veritat, un policia marroquí va veure que la cosina dibuixava la bandera de la RASD. Li va preguntar què feia. La nena va respondre que pintava la seva bandera. El policia va dir-li que ella era marroquí i que aquella bandera no era la seva. La petita va dir que era sahrauia. I aquell sicari la va agafar pels cabells, la va aixecar un pam de terra i la va deixar caure. La Lab, va auxiliar-la i li va preguntar a l’home per què maltractava una criatura. El policia se’n va riure i va marxar.
No és just que la cosina de l’Abdu hagi de créixer al Sàhara ocupat.
L’endemà, el nen va dibuixar una bandera polisaria en una paret. M’ho va explicar el seu pare.
Mentre m’ho explicava jo em vaig pensar que em parlava del seu germà.
- No, em va dir, ho va fer l’Abdu petit, el teu fill.