La Lekhaila ahir al bar
La Lidhia a les dunes
El Lagdaf, l'Abdu i la Ceci camí de l'Aaiún
La Lekhaila, ahir, a la cuina fent un pa amb tomàquet

Avui ha trucat l’Abdu. La seva veu sonava desconeguda, una veu d’home. El nostre nen s’ha fet gran. M’ha dit que la seva germana Lidhia va sortir ahir a la nit i que a veure si puc esbrinar on i amb qui passarà l’estiu. Ja fa dies que sabem que havia d’anar a Castella la Manxa, Albacete. Es veu que la nena estava una mica espantada perquè és la primera vegada que surt i els seus pateixen i jo també malgrat saber que encara no hi hagut temps de que arribi a la que serà la seva llar aquest estiu.
M’hauria agradat tenir-la a prop per estar una mica per ella però l’atzar ha volgut que no fos així. Tant de bo estigui bé i es posi en contacte. Sé que la seva mare es passarà tot l’estiu pregant per la seva filla i que no es quedarà tranquil·la fins que la torni a tenir amb ella.

El dissabte va venir a veure’ns el Lekbir. El Joan i la Cecília ja m’havien dit que s’havia fet molt alt i que estava molt maco. Aquest any el nen educat i tímid és amb la seva primera família. Estem molt a prop a cinc minuts en cotxe. Em va dir que ell era un nen afortunat perquè tenia dues famílies que se l’estimaven molt. El trobo a faltar. Quan hi és sembla que no hi sigui però quan no hi és l’enyores molt. De tota manera ens veurem sempre que vulguem, casa nostra també és casa seva. Diu que va arribar amb una bossa molt gran amb dos paquets idèntics, un per cada família. Els altres anys, en arribar, es buscava un lloc i es posava a descansar, en canvi enguany no va parar de jugar a futbol i de córrer. Se li veu que està molt més bé.

Ahir a la tarda amb la nena vam anar a casa de la Cecília. Ens vam banyar a la piscina i després vam anar a berenar al bar d’un cunyat de l’Anna, la filla gran. Ens vam trobar amb el meus consogres, unes persones encantadores i la vam fer petar una estona.