Ja fa temps vaig veure un documental en el qual un home sahrauí explicava el significat de la paraula hamada. Significa altiplà en el que l’erosió s’ha emportat la sorra. Sol ser pedregós, molt àrid i escombrat pel vent.
Una antiga maledicció àrab deia: Tant de bo déu et condemni a viure a la Hamada! Però aquell home ens deia que volia dir quant! Calor, mosques, fred, desolació. Un viatger ho va explicar amb una frase, que em va impressionar la primera vegada que vaig escoltar-la: A dalt, el cel blau, a baix, les pedres, la calor i les mosques.
De vegades em pregunto com és que els sahrauís continuen resant a un deu que els ha tingut 33 anys en aquell lloc.
El desert crema la lona de les haimes, fa caminar les dunes, esquerda els fràgils habitatges de tova i deixa empremtes pregones a la pell dels seus habitants. Com en el rostre d’aquesta dona.