L'ALTRA MIRADA (Escoles)

Les escoles dels Campaments commouen. Acostumats als nostres col•legis: sòlids i alegres, amb les aules plenes de tota mena de materials didàctics, la nuesa i la falta de mitjans sorprenen i dolen. Passeges pels passadissos i entres a les classes en les quals alumnes i mestres s’afanyen per a construir un poble culte. De vegades manquen pupitres, d’altres falten llibres malgrat que, els que hi ha, estan ben conservats. Penses que a les parets els hi caldria una bona mà de pintura. El terra està desnivellat. Els patis són molt grans amb la sorra amuntegada a vora de la paret que fa de tanca, amb una bóta d’aigua i, al mig, la bandera de la RASD que oneja al vent. No hi ha ni una ombra per a protegir-se del sol que crema.
Dins d’una classe escoltes llegir en veu alta en castellà. En una altra sents cantar tonades conegudes: un globo, dos globos, tres globos…un elefante se balanceaba…
Els mestres, molt joves, et conviden a entrar: passin a veure la nostra escola. Copses l’orgull al fons dels seus ulls.
Fulleges a l’atzar un llibre qualsevol, la ingenuïtat de la lectura et fa somriure: Ahmed es un chico aseado. Cada día lava sus manos, su cara y sus orejas. Una vez a la semana se ducha y se lava la cabeza con champú.
A la pàgina següent, un poema de Miguel Hernández t’agafa desprevingut:

Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.

El viatger no pot contenir l’emoció en llegir, allí, al mig del desert, els versos del poeta d’Oriola.
Quan surts te n’adones de l’esforç que suposa mantenir aquest sistema educatiu gairebé sense mitjans, sense materials, sense pràcticament res.
Tots els nostres nens estan escolaritzats, t’expliquen. No hi ha analfabetisme entre les noves generacions.
En arribar la nit i amb ella, el silenci, al viatger li semblarà sentir, portat per la brisa, el cant llunyà d’un rossinyol.

Ninguno
Una lista de términos separados por comas que describe el contenido. Ejemplo: Sahara, Madrid, etc.
Fuente: EL SÀHARA, TRENTA ANYS D'EXILI, TRENTA ANYS D'OCUPACIÓ