Una vegada al mercat em vaig aturar un moment davant d’un bol de fusta. Vaig parlar una mica amb el venedor. Em va explicar que els artesans els feien buidant el tronc d’un arbre que anaven a buscar molt lluny, al desert.
De seguida vam marxar. L’últim dia mentre preparàvem les maletes va arribar la mare amb una bossa de plàstic. Endevineu que hi havia a dins?

En una altra ocasió m’havia passat això mateix amb una rosa del desert. Volien comprar-me-la però jo no ho vaig voler de cap manera. Del desert no es pot treure res: ni pedres, ni sorra, ni fòssils. A la duana em van enxampar amb una pedra. No en tenia ni idea de que la portava. A hores d’ara tampoc sé com ho van fer per entaforar-la a la bossa de mà. El policia em va creure i va permetre que me l’emportés.
És un regal de la teva família del desert, em va dir.
Com diu la Lab: els sahrauís són així.