Hi ha persones que parlen malament del projecte de les Vacances en Pau. Coneixen la iniciativa i hi han treballat. Ara, de sobte, hi estan en desacord. Les objeccions son d’allò més variades: l’edat dels infants, que no es respecten els criteris... etc.
Aquest projecte és diferent dels altres. Si es construeix un edifici es pot exigir que les obres s’ajustin al pressupost i als plànols. Però els nens no són maons de tova ni les seves mares arquitectes ni aparelladors.
Si fem cas a la lletra potser hauríem de donar la raó als detractors. Si fem cas de l’esperit la cosa canvia.
Els infants venen per raons humanitàries però també per raons polítiques. Doncs benvinguts siguin, tant si són petits com si són més grans, tant si s’ajusten als criteris com si no s’hi ajusten, això pel que fa a la vessant humanitària, més si parlem de la vessant política.
Les vacances en pau han fet més per la Causa sahrauí que tots els altres projectes junts. Si no hagués estat per aquestes criatures que, any rera any, venen a passar l’estiu, els seus estarien perduts, oblidats i desapareguts al mig del desert perquè ningú no se’ls miraria.
Ens importa allò que passa al Sàhara perquè allí hi tenim fills d’acollida. Per això hem fet nostra la seva bandera i sentim com a pròpia la seva lluita.