Des d’un temps ençà, els dijous són especials. S’han convertit en una aventura gràcies al Pedro Ojeda. Una quants blocaires ens reunim a la vora de la seva Acequia per a llegir el Quixot.
Ja anem pel capítol VI on es parla de llibres. Com que se’ls considera la causa de la bogeria del cavaller, entre el capellà, la majordoma, la neboda i el barber decideixen cremar-li la biblioteca. No tots els llibres fan cap a la foguera, el Tirant lo Blanc és indultat perquè allí els personatges mengen beuen i fan testament.
Quan vaig començar a fer de mestra llegia novel·les als meus alumnes. El primer llibre que vaig convertir en un culebrot va ser: El otro árbol de Guernika.
Explica la història d’uns nens bascs que van ser evacuats durant la guerra civil.
El protagonista, anomenat Santi, tot just va cap a l’estació ja sent l’amargor de l’exili.
Després de passar per un col·legi i per una família fa cap a un internat – orfenat on es retroba amb companys del primer col·legi de França.
El nen no vol perdre la seva identitat i per això cerca llibres en castellà. Es troba amb el Quixot i es queda fascinat. No pot deixar-lo. Pensa com en seria de bonic saber escriure com Cervantes i que molta gent llegís allò que ell explicaria. El primer intent no li surt bé. A més a més li fa vergonya així que trenca el full i el tira pel wàter.
Però no es rendeix i continua intentant-ho. Pren com exemple un escriptor que es lligava a la pota de la taula fins que no aconseguia expressar allò que volia.
Tots aquells infants es reunien a sota d’un roure al que anomenaven: l’arbre de Guernika. S’explicaven les coses, cantaven, ballaven i es discutien.
El nostre heroi els explicava el Quixot. Sobre tot a un company que es deia Andrés.
Li representava una escena on el cavaller es troba amb un noi maltractat pel seu amo.
“Por el sol que nos alumbra que estoy por traspasaros con esa lanza...", encara que després no continuava perquè, com Cervantes, no es volia recordar de que l’Andresillo es va portar molt malament amb l’Alonso.
Mentre aquí els adults es mataven per allò que els separava, aquells infants servaven allò que els unia: l’origen, la llengua, el futbol, les cançons...
És una història verídica, ja ens ho diu l’autor que un d’aquells nens va ser ell.
Segur que hi ha milions de llibres on es fa referència al Quixot.
Al meus primers alumnes els agradava aquella novel·la que jo vaig convertir en sèrie i fins i tot algun n’hi va haver que va voler llegir aquell llibre del que el protagonista parlava.
Dedico aquest post a aquells nens que m’escoltaven cada tarda i a tots aquells sahrauís que viuen al refugi i s’esforcen per conservar les seves arrels.