Al llarg de la nostra vida tots ens hem trobat amb persones disposades a fer-te la traveta. Pots provar de posar-hi l’altra galta encara que, si ho fas, és probable que et trenquin la cara. Pots ignorar-los i fingir que no els veus, no servirà de res: seguiran molestant a la mínima ocasió que tinguin. Podries fins i tot donar-los una empenta i fer-los fora del teu camí però això només seria una solució temporal perquè sempre acaben tornant més disposats que mai a posar-te les coses difícils. Tractar-los amb amabilitat tampoc no serveix perquè llavors es pensen que els hi tens por.
Què hi pots fer, doncs? El meu amic Cisco diu que no s’hi pot fer res. Portar-ho amb paciència i resignació.- Això sí, nena, em va dir, has d’aprendre a distingir-los de lluny i anar molt en compte. No provis de fer-t’hi amic perquè ja saps que, en aquesta vida, tot s’acaba encomanant menys l’hermosura. I sobre tot no et fiïs de l’aigua suau que la que corre ja es veu.
Deixa que les seves obres parlin per ells, perquè si vas amb el “cuento” al jefe és probable que et digui que persones com tu es poden substituir fàcilment mentre que ells són insubstituïbles.
Paciència i temps. La paciència t’ajudarà a portar-ho i el temps ja s’encarregarà de posar-los al seu lloc. Tu endavant amb les atxes. Si venen a casa teva, llavors sí, els hi fots la porta pels morros i si algú te’n pregunta diguis que no els coneixes.
I no ho sé, com que me l’estimo molt jo al Cisco (té 94 anys i el cap molt clar) m’he quedat més contenta que un gínjol després d’aquests savis consells que, en aquesta tarda de diumenge, he volgut compartir amb vosaltres.
Fins aviat.